Castanyer
El castanyer, en castellà castaño, és un arbre forestal del qual a més de la fusta se n'aprofiten els fruits, la castanya.
No és objecte pròpiament d'un conreu agrícola sinó que es tracta d'un aprofitament forestal.
Pertany a la família de les fagàcies. Originari de l'Europa meridional i l'Àsia Menor, als Països Catalans es troba conreat . És comú al nord-est de Catalunya (on les castanyedes ocupen sobretot el domini de l'alzinar muntanyenc), i també es troba (si bé hi és rar) al Pirineu, a les Serralades Costaneres Catalanes i al nord i l'interior del País Valencià.
És un arbre de gran volum (entre 20-35 metres d'alçada) i amb un tronc que pot passar dels 2 metres de diàmetre.
Les fulles de 16 a 28 cm de llarg i 5 a 9 cm d'ample, són oblongolanceolades, profundament dentades, agudes i sense pels. Té flors masculines i femenines separades dins del mateix arbre, en aments verticals de 10 a 20 cm de llarg apareixen a partir de juny. Les flors femenines es converteixen en castanyes, recobertes d'un involucre molt espinós, maduren a la tardor.
No suporta la calç en el terreny. Viu en climes submediterranis és a dir més frescos i més plujosos que els de la terra baixa.
La seva àrea d'expansió actual és deguda a plantacions que ja començaren en època dels romans. A més de les castanyes la seva fusta flexible era molt utilitzada per a fer bótes per a vi.
martes, 26 de mayo de 2009
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres són plantes d’hort.
El nom del seu fruit pot ser pebrot, pimentó, pebrera o pebre. A Alcoi aquest fruit s'anomena bajoca.
Descripció
Plantes anuals de fulles oposades, flors blanques i fruits (el pebrot) en baia amb moltes llavors. Hi ha molta variació en la mida i la forma del fruit en general els fruits petits i allargats són molt picants.
Bitxo
El bitxo, vitet o pebrina és un pebrot petit, prim i vermell; és molt picant i s'utilitzava untant les ungles de les criatures per a que no es mosseguessin les ungles. Es pot menjar fresc o sec.
Nyora
La nyora és un pebrot sec, la varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços. La nyora de Guardamar del Segura, és rodona i petita. S'utilitza en multitud de plats típics de la comarques del sud del País Valencià. A Alacant és condiment indispensable per als arrossos. Un altre plat típic que inclou nyora; almenys a les comarques del sud, és la pericana.
Conreu
Planta exigent en temperatura especialment si es volen collir madurs (vermells o grocs) també necessita molta aigua i adobs. S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantació es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. La collita és esglaonada. L'ataquen les mateixes malalties i plagues que a la tomaquera.
Al nostre hort hem plantat pebrots i bitxos a la parada 8.
Les pebroteres o pebreres són plantes d’hort.
El nom del seu fruit pot ser pebrot, pimentó, pebrera o pebre. A Alcoi aquest fruit s'anomena bajoca.
Descripció
Plantes anuals de fulles oposades, flors blanques i fruits (el pebrot) en baia amb moltes llavors. Hi ha molta variació en la mida i la forma del fruit en general els fruits petits i allargats són molt picants.
Bitxo
El bitxo, vitet o pebrina és un pebrot petit, prim i vermell; és molt picant i s'utilitzava untant les ungles de les criatures per a que no es mosseguessin les ungles. Es pot menjar fresc o sec.
Nyora
La nyora és un pebrot sec, la varietat anomenada de Reus és característica del tipus de mida gran i dolços. La nyora de Guardamar del Segura, és rodona i petita. S'utilitza en multitud de plats típics de la comarques del sud del País Valencià. A Alacant és condiment indispensable per als arrossos. Un altre plat típic que inclou nyora; almenys a les comarques del sud, és la pericana.
Conreu
Planta exigent en temperatura especialment si es volen collir madurs (vermells o grocs) també necessita molta aigua i adobs. S'acostuma a fer un planter previ, en hivernacle la plantació es fa tot l'any i a l'aire lliure a partir de la primavera i fins a principi d'estiu. La collita és esglaonada. L'ataquen les mateixes malalties i plagues que a la tomaquera.
Al nostre hort hem plantat pebrots i bitxos a la parada 8.
Setmana Verda a l’escola Jeroni de Moragas d’Ampans
Al llarg de la setmana del 18 al 22 de maig ha tingut lloc, a la nostra escola, la tradicional SETMANA VERDA.
Pel que més ens afecta cal remarcar:
1. Dimarts dia 19 hem visitat la masia LES REFARDES, al terme municipal de Mura. L’Esther i l’Ernest és la parella que té cura de la finca. Treballen específicament en la recerca de llavors autòctones de tota classe d’hortalisses. Aprofiten els recursos de la natura, com el tractament i l’aprofitament de l’aigua, de l’energia solar amb les plaques solars, l’estalvi d’aigua amb el reg per goteig, el compostatge tant orgànic, com vegetal. La visita a estat molt interessant. Hem comprat algunes mostres de llavors, que al seu moment aplicarem i plantarem a l’hort.
2. Entre dimecres a la tarda i divendres el matí hem posat en marxa a estones el reg a goteig a l’hort. Són dies de molta calor i de molta xafogor. Hem, recollit bosses plenes de borrissol de les pollancres que deixen una catifa blanca al pati de l’escola i a l’hort.
3. Divendres dia 22, al matí, ens han visitat un centenar d’alumnes de l’escola Riu D’Or de Santpedor. Entre les activitats realitzades cal destacar la visita al nostre hort. Se’ls ha explicat com el tenim distribuït i allò que hi hem plantat a:
.la zona arbrada amb arbres fruiters, com cireres, pereres, presseguers, pruneres, pomeres, i la zona boscosa amb avellaners, canyissars, roures, un llimoner, figueres, lliris blaus, i el pluviòmetre en zona despejada.
.L’hort en sí, fent una passejada pels camins que voregen cada una de les parades amb les diverses hortalisses que hi tenim plantades, d’on s’han endut faves, carxofes i espinacs, on han diferenciat les fulles dels alls i de les cebes, on han vist les tomaqueres, les mongeteres, les alberginieres, els pebroters, les pastanagues, els pèsols, els enciams, les cols i les nyàmeres, i el rec a goteig, i
.la mandala, amb el reguitzell de plantes aromàtiques que han pogut olorar i fins i tot endur-se’n una petita mostra, com: la ruda, la valeriana, la menta, la tarongina, l’espígol, l’orenga, la sàlvia, la santolina, el romaní, la farigola, el julivert i el llorer,
. i les parades sobretot la de la sèquia on hi ha els ceps, amb raïms, petits encara, el codonyer i els maduixers carregats de maduixes i els aranyons.
Al llarg de la setmana del 18 al 22 de maig ha tingut lloc, a la nostra escola, la tradicional SETMANA VERDA.
Pel que més ens afecta cal remarcar:
1. Dimarts dia 19 hem visitat la masia LES REFARDES, al terme municipal de Mura. L’Esther i l’Ernest és la parella que té cura de la finca. Treballen específicament en la recerca de llavors autòctones de tota classe d’hortalisses. Aprofiten els recursos de la natura, com el tractament i l’aprofitament de l’aigua, de l’energia solar amb les plaques solars, l’estalvi d’aigua amb el reg per goteig, el compostatge tant orgànic, com vegetal. La visita a estat molt interessant. Hem comprat algunes mostres de llavors, que al seu moment aplicarem i plantarem a l’hort.
2. Entre dimecres a la tarda i divendres el matí hem posat en marxa a estones el reg a goteig a l’hort. Són dies de molta calor i de molta xafogor. Hem, recollit bosses plenes de borrissol de les pollancres que deixen una catifa blanca al pati de l’escola i a l’hort.
3. Divendres dia 22, al matí, ens han visitat un centenar d’alumnes de l’escola Riu D’Or de Santpedor. Entre les activitats realitzades cal destacar la visita al nostre hort. Se’ls ha explicat com el tenim distribuït i allò que hi hem plantat a:
.la zona arbrada amb arbres fruiters, com cireres, pereres, presseguers, pruneres, pomeres, i la zona boscosa amb avellaners, canyissars, roures, un llimoner, figueres, lliris blaus, i el pluviòmetre en zona despejada.
.L’hort en sí, fent una passejada pels camins que voregen cada una de les parades amb les diverses hortalisses que hi tenim plantades, d’on s’han endut faves, carxofes i espinacs, on han diferenciat les fulles dels alls i de les cebes, on han vist les tomaqueres, les mongeteres, les alberginieres, els pebroters, les pastanagues, els pèsols, els enciams, les cols i les nyàmeres, i el rec a goteig, i
.la mandala, amb el reguitzell de plantes aromàtiques que han pogut olorar i fins i tot endur-se’n una petita mostra, com: la ruda, la valeriana, la menta, la tarongina, l’espígol, l’orenga, la sàlvia, la santolina, el romaní, la farigola, el julivert i el llorer,
. i les parades sobretot la de la sèquia on hi ha els ceps, amb raïms, petits encara, el codonyer i els maduixers carregats de maduixes i els aranyons.
Col
Les cols en les seves diverses varietats dins l'espècie tenen com antecessor comú la varietat silvestre de col que es troba a les costes i penyasegats de gran part d'europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.
Descripció
La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en silíqua amb diverses llavors. Pel conreu s'han obtingut diverses formes de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.
Varietats de col
•col silvestre, Bròquil, Bròquil xinès, Col de Brussel•les, Coliflor, Col arrissada, Col de Milà, Col de cabdell, …
Conreu
El conreu de la col destaca per ser una planta pròpia de terres argiloses i calcàries i per tenir una gran resistència a les baixes temperatures (més que cap altra hortalissa)
Totes les varietats de col són molt atacades per dues papallones anomenades ambdues papallona de la col i per les orugues de les quals es mengen totes les fulles en poc temps
Gastronomia
La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya es l'ingredient de molts plats bàsics, com l'escudella, el trinxat i els farcellets de col. També es un dels ingredients principals de la cuina xinesa.Al nostre hort, a l’hivern vàrem plantar cols d’hivern, coliflors i bròquil a la parada ….., que podem collir a la primavera, i ara a la primavera hem plantat cols de cabdell a la parada nº ……. que collirem a finals d’estiu o a principis de la tardor.
Les cols en les seves diverses varietats dins l'espècie tenen com antecessor comú la varietat silvestre de col que es troba a les costes i penyasegats de gran part d'europa occidental i que també és comestible, encara que no és objecte de conreu.
Descripció
La varietat silvestre és una planta bianual, de fulles enteres, carnoses i glabres d'un verd glauc, la tija és semillenyosa i té flors grogues de quatre pètals, fa fruit en silíqua amb diverses llavors. Pel conreu s'han obtingut diverses formes de col, amb cabdell o sense i de diferents formes i mides.
Varietats de col
•col silvestre, Bròquil, Bròquil xinès, Col de Brussel•les, Coliflor, Col arrissada, Col de Milà, Col de cabdell, …
Conreu
El conreu de la col destaca per ser una planta pròpia de terres argiloses i calcàries i per tenir una gran resistència a les baixes temperatures (més que cap altra hortalissa)
Totes les varietats de col són molt atacades per dues papallones anomenades ambdues papallona de la col i per les orugues de les quals es mengen totes les fulles en poc temps
Gastronomia
La col es pot menjar crua, bullida o en guisat. A Catalunya es l'ingredient de molts plats bàsics, com l'escudella, el trinxat i els farcellets de col. També es un dels ingredients principals de la cuina xinesa.Al nostre hort, a l’hivern vàrem plantar cols d’hivern, coliflors i bròquil a la parada ….., que podem collir a la primavera, i ara a la primavera hem plantat cols de cabdell a la parada nº ……. que collirem a finals d’estiu o a principis de la tardor.
Setmana de l’ 11 al 15 de maig:
Al llarg d’aquesta setmana el borrissol originat a les pollancres ha convertit el pati i l’hort en una catifa blanca, molt molesta per cert.
Entre les feines realitzades cal destacar:
• Hem posat una xarxa protectora als maduixers i a les cols, ja que ocells, com les garses, es començaven a menjar els productes.
• Hem acabat la instal•lació dels tubs per reg a goteig. No hem tingut prou tubs per a totes les parades, però sí per les més importants.
• Hem tallat filferros a mida, per utilitzar com a ganxos per subjectar el tub de goteig a la terra.
• Hem collit i repartit faves, carxofes i enciams.
• Hem lligat les tomaqueres a les canyes, perquè no es trenquin ni s’arrosseguin per terra. Al mateix temps hem començat a treure els grills secundaris.
• Hem entrecavat i tret males herbes de les cebes, de les patateres, de les mongetes, de les alberginieres, dels pebroters, dels enciams, de les cols i de les tomaqueres.
• Hem remullat el terra per eliminar el borrissol dels pollancres.
• Hem regat les plantes, les hortalisses i els arbres fruiters amb la mànega i les regadores.
• Periòdicament posem en marxa el reg per goteig de la mandala, del parterre del camí i del parterre de la sèquia.
• Hem tret males herbes i hem regat els parterres de cargoleres i els de l’escola.
• Hem passat la segadora per la zona de l’hort i per zones del pati de l’escola.
• Hem passat la desbrossadora pel pati de l’aula 6 i també per la zona d’aparcament de cotxes de cargoleres.
• Hem netejat rètols de plàstic, amb alcohol, ja que són de segona mà.
• Hem anat a buscar 6 carretons de terra sorrenca per afegir als camins entre les parades de l’hort.
• Hem retallat, amb les tisores de tallar truanes, les herbes que creixen a les vores i que no agafa la segadora.
• Hem recollit 3 litres d’aigua, doncs dimarts i dimecres va ploure una mi
Al llarg d’aquesta setmana el borrissol originat a les pollancres ha convertit el pati i l’hort en una catifa blanca, molt molesta per cert.
Entre les feines realitzades cal destacar:
• Hem posat una xarxa protectora als maduixers i a les cols, ja que ocells, com les garses, es començaven a menjar els productes.
• Hem acabat la instal•lació dels tubs per reg a goteig. No hem tingut prou tubs per a totes les parades, però sí per les més importants.
• Hem tallat filferros a mida, per utilitzar com a ganxos per subjectar el tub de goteig a la terra.
• Hem collit i repartit faves, carxofes i enciams.
• Hem lligat les tomaqueres a les canyes, perquè no es trenquin ni s’arrosseguin per terra. Al mateix temps hem començat a treure els grills secundaris.
• Hem entrecavat i tret males herbes de les cebes, de les patateres, de les mongetes, de les alberginieres, dels pebroters, dels enciams, de les cols i de les tomaqueres.
• Hem remullat el terra per eliminar el borrissol dels pollancres.
• Hem regat les plantes, les hortalisses i els arbres fruiters amb la mànega i les regadores.
• Periòdicament posem en marxa el reg per goteig de la mandala, del parterre del camí i del parterre de la sèquia.
• Hem tret males herbes i hem regat els parterres de cargoleres i els de l’escola.
• Hem passat la segadora per la zona de l’hort i per zones del pati de l’escola.
• Hem passat la desbrossadora pel pati de l’aula 6 i també per la zona d’aparcament de cotxes de cargoleres.
• Hem netejat rètols de plàstic, amb alcohol, ja que són de segona mà.
• Hem anat a buscar 6 carretons de terra sorrenca per afegir als camins entre les parades de l’hort.
• Hem retallat, amb les tisores de tallar truanes, les herbes que creixen a les vores i que no agafa la segadora.
• Hem recollit 3 litres d’aigua, doncs dimarts i dimecres va ploure una mi
Carxofera
La carxofera o escarxofera és una planta conreada de la qual s'aprofiten els capítols florals (abans d'obrir-se) que són la carxofa.
Descripció
Planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys (encara que es conreï un màxim de 3 anys). És molt semblant al card conreat, del qual potser és una varietat conreada. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada. Les fulles són glauques, amb grans lòbuls dentats i dividits, i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ample disposades en roseta. La part superior de la fulla és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. Les flors són de color porpra. El sistema radicular és molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. Té un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d'estiu fins a l'inici de l'estiu següent i fa capses des del mes d'octubre i tota la primavera.
Conreu
És una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendència continental (Navarra) no s'inicia fins a la primavera. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines), però és una solució al problema de la virosi, de la qual és una planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.
Als Països Catalans és molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarló (amb denominació d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.
Usos
Sempre es mengen cuites, al forn és la manera més senzilla, fregides --arrebossades o no--, en truita, o estofada en molts plats. Gran part de la producció (sobretot quan baixen els preus) passa a ser enllaunada. La beguda alcohòlica italiana Cynar està feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuts per als trastorns del fetge.
Acció farmacològica
Per a usos farmacèutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetació i després es dessequen. És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diürètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.
Al nostre hort tenim carxoferes a la parada nº 6.
A finals d’abril hem començat a collir alguna carxofa. Aquest any, amb les pluses s’han fet molt altes. Esperem que també donin força fruit.
La carxofera o escarxofera és una planta conreada de la qual s'aprofiten els capítols florals (abans d'obrir-se) que són la carxofa.
Descripció
Planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys (encara que es conreï un màxim de 3 anys). És molt semblant al card conreat, del qual potser és una varietat conreada. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada. Les fulles són glauques, amb grans lòbuls dentats i dividits, i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ample disposades en roseta. La part superior de la fulla és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. Les flors són de color porpra. El sistema radicular és molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. Té un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d'estiu fins a l'inici de l'estiu següent i fa capses des del mes d'octubre i tota la primavera.
Conreu
És una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendència continental (Navarra) no s'inicia fins a la primavera. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines), però és una solució al problema de la virosi, de la qual és una planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.
Als Països Catalans és molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarló (amb denominació d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.
Usos
Sempre es mengen cuites, al forn és la manera més senzilla, fregides --arrebossades o no--, en truita, o estofada en molts plats. Gran part de la producció (sobretot quan baixen els preus) passa a ser enllaunada. La beguda alcohòlica italiana Cynar està feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuts per als trastorns del fetge.
Acció farmacològica
Per a usos farmacèutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetació i després es dessequen. És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diürètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.
Al nostre hort tenim carxoferes a la parada nº 6.
A finals d’abril hem començat a collir alguna carxofa. Aquest any, amb les pluses s’han fet molt altes. Esperem que també donin força fruit.
martes, 5 de mayo de 2009
Fava
La fava és una planta lleguminosa conreada.
Planta annual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles pinnades acabades en punta. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplastada, les faves.
La Fava té dues formes varietals principals:
Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de les faves sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Varietats de fava d'horta
Les varietats d'horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del País Valencià i la de Maó totes elles considerades les millors del món.
Les faves a a la cuina
Les faves a la catalana, preparades amb botifarra i faves tendres, són un plat típic i emblemàtic català.
Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava a Pitàgores.
Al nostre hort hem plantat les faves a la parada nº …………..
Ara a principis de maig comencem a recollir les faves del nostre hort. Aquest any les faveres s’han fet molt altes. De moment no hem hagut de tractar-les pel pugó.
La fava és una planta lleguminosa conreada.
Planta annual herbàcia robusta, pot ultrapassar el metre d'alçada. Fulles pinnades acabades en punta. El fruit és un llegum que conté les llavors de forma oval i aplastada, les faves.
La Fava té dues formes varietals principals:
varietat "major" :planta,de 40 a 120 cm d'alçada, el seu fruit ,la fava, es consumeix encara tendre i en estat de poc desenvolupament. També es menja la tavella sencera. Antigament s'aprofitava el gra sec fent-ne una farina de gran valor proteïnic. És planta d'horta que molt sovint es fa en secà.
varietat "minor" o fava dels cavalls és més rústega de mida més petita de 30 a 50 cm i també el fruit sec és més petit que la varietat anterior. És planta de terra campa i d'aprofitament per fer-ne pinso.
Conreu
Sembra: És una planta pròpia de terres més aviats fortes o argiloses. En climes temperats se sembren de setembre a novembre i en els més freds al febrer.
Resistència a glaçades: La part aèria només suporta les lleugeres (fins 4 sota zero) encara que un cop glaçada torna a rebrotar. Les seves flors i tavelles recent quallades no suporten més enllà d'1 o 2 sota zero.
Feines de conreu: Desherbatge mecànic o amb herbicida, en els horts s'acotxa la terra a la planta per enfortir-la.Malalties i plagues: És molt atacada pel pugó negre de les faves sobretot les sembres fetes massa tard, però en general és la més rústega de les lleguminoses.
Varietats de fava d'horta
Les varietats d'horta més coneguda són la Aguadulce de Sevilla, La Mutxamel del País Valencià i la de Maó totes elles considerades les millors del món.
Les faves a a la cuina
Les faves a la catalana, preparades amb botifarra i faves tendres, són un plat típic i emblemàtic català.
Com en altres plantes hi ha persones que en són alèrgiques i sembla que aquesta era la raó de la profunda aversió que afectava a Pitàgores.
Al nostre hort hem plantat les faves a la parada nº …………..
Ara a principis de maig comencem a recollir les faves del nostre hort. Aquest any les faveres s’han fet molt altes. De moment no hem hagut de tractar-les pel pugó.
Setmana de 27 d’abril i el 8 de maig de 2.009:
· Hem collit carxofes, espinacs, bledes, enciams, escaroles, faves i cebes.
· Hem afegit terra negra a algun dels camins de les parades.
· Hem passat la segadora i la desbroçadora pel pati de l’escola.
· Hem arreglat un rebenton a la tuberia d’aigua.
· Hem retallat les truanes.
· Hem ampliat les parades amb tubs de reg per goteig.
· Hem collit carxofes, espinacs, bledes, enciams, escaroles, faves i cebes.
· Hem afegit terra negra a algun dels camins de les parades.
· Hem passat la segadora i la desbroçadora pel pati de l’escola.
· Hem arreglat un rebenton a la tuberia d’aigua.
· Hem retallat les truanes.
· Hem ampliat les parades amb tubs de reg per goteig.
Setmana del 20 al 24 d’abril de 2.009:
El dilluns dia 20:
· Hem passat la segadora per la zona de l’hort i pel pati.
· Hem utilitzat la mànega i les regadores per regar plantes.
· Hem plantat un carbassó blanc a la parada 12.
· Hem sembrat llavors de bitxo a la parada 8.
· Hem sembrat llavors de girasol ornamental a la torreta costat la caseta i també unes poques al parterre de la sèquia.
· Hem sembrat llavors d’arbusts variats i llavors de carbassers ornamentals, al pareterre del camí.
· Hem tret males herbes dels parterres.
El dimecres dia 22:
Els alumnes de les aules 15 i 16 han fet una activitat d’hort.
Visiten l’hort i aprofiten per escoltar les explicacions dels productes que tenim a l’hort, alhora que planten a la parada 1:
· 20 planters d’enciams
· 20 planters de cebes
· Llavors de pastanaga barrejades amb llavors de raves
· Llavors d’espinacs, i
· Llavors de mongetes de mata baixa.
Es comprometen a fer l’activitat de regar i treure males herbes, per grupets, un cop per setmana, que es concreta pels dijous a la tarda.
Ha estat una tarda discreta, tots ells amb moltes ganes de participar. Alguns alumnes de les aules 19 i 20 els han ajudat a preparar el terreny, a plantar o sembrar i a regar.
El divendres dia 24:
Hem fet tasques de manteniment a l’hort i als parterres, treient males herbes, regant, adecentant els camins, segant, traginant bosses i començant a instal·lar noves mànegues per a reg per goteig a diverses parades. Ens hem trobat un reventon en la instal·lació de la mànega principal que caldrà solventar dilluns.
El dilluns dia 20:
· Hem passat la segadora per la zona de l’hort i pel pati.
· Hem utilitzat la mànega i les regadores per regar plantes.
· Hem plantat un carbassó blanc a la parada 12.
· Hem sembrat llavors de bitxo a la parada 8.
· Hem sembrat llavors de girasol ornamental a la torreta costat la caseta i també unes poques al parterre de la sèquia.
· Hem sembrat llavors d’arbusts variats i llavors de carbassers ornamentals, al pareterre del camí.
· Hem tret males herbes dels parterres.
El dimecres dia 22:
Els alumnes de les aules 15 i 16 han fet una activitat d’hort.
Visiten l’hort i aprofiten per escoltar les explicacions dels productes que tenim a l’hort, alhora que planten a la parada 1:
· 20 planters d’enciams
· 20 planters de cebes
· Llavors de pastanaga barrejades amb llavors de raves
· Llavors d’espinacs, i
· Llavors de mongetes de mata baixa.
Es comprometen a fer l’activitat de regar i treure males herbes, per grupets, un cop per setmana, que es concreta pels dijous a la tarda.
Ha estat una tarda discreta, tots ells amb moltes ganes de participar. Alguns alumnes de les aules 19 i 20 els han ajudat a preparar el terreny, a plantar o sembrar i a regar.
El divendres dia 24:
Hem fet tasques de manteniment a l’hort i als parterres, treient males herbes, regant, adecentant els camins, segant, traginant bosses i començant a instal·lar noves mànegues per a reg per goteig a diverses parades. Ens hem trobat un reventon en la instal·lació de la mànega principal que caldrà solventar dilluns.
Setmana del 14 al 17 d’abril
Al llarg d’aquesta setmana a l’hort:
Després de vacances de Setmana Santa hem trobat molta feina a l’hort, sobretot traient males herbes.
Hem collit:
Unes 15 bosses d’espinacs, 4 escaroles, 10 enciams, i unes 8 cebes que ens hem repartit entre tots els alumnes der les aules 14, 19 i 20.
Hem plantat:
3 tomaqueres de penjar a la parada 3, 3 carbassons a la parada 7, 25 enciams meravilla a la parada 12, 8 albergínies i 9 pebroters a la parada 8.
Hem anat a comprat al Garden i hem plantat al parterre del camí:
4 petúnies, 6 hermoses i 2 clavells de moro.
A més a més:
Hem continuat passant la segadora al pati de l’escola, hem tret males herbes i hem regat el parterre de cargoleres.
Al llarg d’aquesta setmana a l’hort:
Després de vacances de Setmana Santa hem trobat molta feina a l’hort, sobretot traient males herbes.
Hem collit:
Unes 15 bosses d’espinacs, 4 escaroles, 10 enciams, i unes 8 cebes que ens hem repartit entre tots els alumnes der les aules 14, 19 i 20.
Hem plantat:
3 tomaqueres de penjar a la parada 3, 3 carbassons a la parada 7, 25 enciams meravilla a la parada 12, 8 albergínies i 9 pebroters a la parada 8.
Hem anat a comprat al Garden i hem plantat al parterre del camí:
4 petúnies, 6 hermoses i 2 clavells de moro.
A més a més:
Hem continuat passant la segadora al pati de l’escola, hem tret males herbes i hem regat el parterre de cargoleres.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)