Carxofera

La carxofera o escarxofera és una planta conreada de la qual s'aprofiten els capítols florals (abans d'obrir-se) que són la carxofa.

Descripció
Planta vivaç que viu uns 4 o 5 anys (encara que es conreï un màxim de 3 anys). És molt semblant al card conreat, del qual potser és una varietat conreada. Arriba a tenir fins a 2 metres d'alçada. Les fulles són glauques, amb grans lòbuls dentats i dividits, i de fins a 80 cm de llargada i 50 cm d'ample disposades en roseta. La part superior de la fulla és de color verd clar i la inferior és blanquinosa. Les flors són de color porpra. El sistema radicular és molt complet i forma un rizoma del qual surten els fillols. Té un cicle vegetatiu molt adaptat a l'ambient mediterrani, ja que vegeta des de final d'estiu fins a l'inici de l'estiu següent i fa capses des del mes d'octubre i tota la primavera.

Conreu
És una planta amb només una lleugera resistència a les glaçades (glaçades d'uns 2 graus sota zero deixen les capses de color violeta) i que necessita molta aigua i molt adob. El cicle productiu en conreus de tendència continental (Navarra) no s'inicia fins a la primavera. La plantació vegetativa amb rizomes es fa a l'estiu; també es poden plantar fillols a la primavera. La sembra amb llavors dóna una descendència heterogènia (sovint amb espines), però és una solució al problema de la virosi, de la qual és una planta molt afectada, que es propaga vegetativament però no per les llavors.

Als Països Catalans és molt conreada a l'horta de Barcelona, al delta de l'Ebre, a Benicarló (amb denominació d'origen) i al Baix Segura (Dolores). Es conrea molt a Espanya, França i Itàlia, però no és gaire coneguda mundialment. Les varietats principals són la de Tudela i la Viola de Provença.

Usos
Sempre es mengen cuites, al forn és la manera més senzilla, fregides --arrebossades o no--, en truita, o estofada en molts plats. Gran part de la producció (sobretot quan baixen els preus) passa a ser enllaunada. La beguda alcohòlica italiana Cynar està feta a base de carxofa. Se li atribueixen virtuts per als trastorns del fetge.
Acció farmacològica
Per a usos farmacèutics se'n recullen les fulles del primer any de vegetació i després es dessequen. És colerètica (afavoreix la secreció de bilis), colagoga (afavoreix la síntesi de bilis) i hepatoprotectora. Efecte diürètic i digestiu, és també hipolipemiant i hipoglucemiant. Indicada en hepatitis, arteriosclerosi i diabetis.
Al nostre hort tenim carxoferes a la parada nº 6.


A finals d’abril hem començat a collir alguna carxofa. Aquest any, amb les pluses s’han fet molt altes. Esperem que també donin força fruit.